La Colección Bibliográfica

Los Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos dedican este número a reverenciar la memoria de San Vicente Ferrer con ocasión del V Centenario de su Canonización. El fraile dominco, Patrón del Reino de Valencia, cuyos pueblos recorrió para llegar al corazón de las gentes, sigue viviendo entre nosotros en la amorosa devoción que hace de Alicante una de las más fervorosas provincias vicentinas. Este número cuenta con la colaboración de: Almela i Vives: <em>Líneas biográficas de San Vicente Ferrer</em> Isidro Albert Berenguer: <em>Iconografía popular de San Vicente Ferrer </em> Joan Fuster:<em> Algunos aspectos de la oratoria vicentina </em> Vicente Martinez Morellá: <em>Dos temas vicentinos </em> Domingo Carratala Figueras: <em>El tratado de la vida espiritual </em> Francisco Figueras Pacheco: <em>San Vicente Ferrer en tierras de Alicante </em> Francisco Escolano: <em>Un púlpito en que predicó San Vicente Ferrer </em> El libro tiene ilustraciones de estampas vicentinas.

La autora, presenta una col·lecció de 81 partituras de melodies pertanyents a les diferents comarques de la Comunitat Valenciana, que arreplegá de viva veu de les gents dels nostres pobles en les seues moltes manifestacions folclóriques. En les pp. 59-61, arreplega un romanç en el que el protagonista es San Vicente Ferrer, i conta el miracle del Gurret.

Fa un breu repas per les canços tradicionals, de xiquets, de breço de cuna, agrícoles, de festa, aixi com de les danses, le seguidilles, el fandango, la jota, el bolero estrela. També parla de els pregons, les caçons de Nadal, els romanços, les canços religioses, etc. En la p. 41 venen unes <em>Copletes de Sant Vicent</em>

En aquesta publicació (pp. 249-262), l’autor te la intenció d’aprofundir sobre una de les vides més populars de l’hagiografía medieval, la del pare dominic Vicent Ferrer, possiblement el valencià mès universal de tots els temps, anant més enllà de la visió popular que sèns ha transmès a base de dovocionaris i rondalles. Per tractar la vida del pare Vicente es centra en el recull més significatiu d’obres que han tractat el tema, principalment les obres medievals més importants, com la vida dedicada al sant de Miquel Pereç, la d’Antoni Pierozzi, Ranzano o Castiglione, així com la llegenda daurada de Iacopo da Varazze, més alguna obra actual. Acaba afirmant que sense cap mena de dubte, el pare Vicent va ser un dels valencians més influents de tota la història, amb una personalitat, una forma de ser i una visió de la religió que no deixa ningú indiferent.

En aquest article, l’autor examina el productiu cicle narratiu de Sant Vicent Ferrer en el context cultural valencià, a partir d’un repertori de mès de quaranta relats. L’anàlisi permet constatar i explicar un curiós fenomen: que, amb independència de la biografía real i histórica, les llegendes vicentines responen a una idiosincràtica gramàtica de la fantasia, i constitueixen una mena d’espill on es projecta i es reflexteix la personalitat etnohistórica dels valencians.

El final de l’Edat Mitjana, l’epoca del gòtic, te en l’art valenciá una aureola d’espendor i opulencia que ha estat reforçada per les minories enyoradisses que sobre ella s’han projectat en moments posteriors a la recerca de la nostra identitat com a poble. En aquesta obra, l’autor fa un intent per comprender l’art, els artistes i els seus clients com a agents socials d’una època que, per la seua complexitat i importáncia, mereix ser analitzada com un paisatje humá, ple de matisos, que va donar a la posteritat un ric patrimoni del qual nosaltres som el hereus i custodis. El canvi de segles entre el XIV i el XV va veure també la preséncia a València de grans personatjes del clerglat que gaudien d’una gran ascendència sobre la societat valenciana, con Sant Vicent Ferrer (pp. 151-152). Alfons el Magnànim va potenciar els seus vincles amb la santedad, i a Nàpols que el Papa Calixt III va canonitzar a San Vicent Ferrer, ho celebrá amb un acte solemne, i un home molt proper a la cort, el bisbe de Palerm Pietro Ranzano, va escriure la primera biografía del sant. Poc després Ferrante, el fill natural del Magnànim que heretá Nàpols, li va construr la primera capella coneguda al monestir dominic de Sant Pere Mártir, per a la qual encarregá al famos pintor Collantonio un retaule. (pp. 243-244)

En aquesta obra, l’autor afirma que, per la seua previvència al llarg dels dos darrers segles i pel nombre total de peces escrites, els miracles vicentins sòn una de les manifestacions teatrals més significatives del teatre valencià. Amb independència de les connotacions religioses que tenen festa i representació teatral vicentina, els miracles van significar des del moment de la seua aparició, un dels pilar no sols del teatre valencià contemporani, sinó de la supervivència del valencià. Una supervivència que sense aquestes obres (i sense aquestes festes) hagues estat força més difícil.

Breve libro que contiene meditaciones sobre las enseñanzas y vivencias de San Vicente Ferrer

Este hermoso libro no es sólo un catálogo de ermitas. Como parte de nuestro paisaje encontramos las ermitas en muchos lugares del horizonte, formando parte de nuestro paisaje geográfico y, también del paisaje vital que es lo más importante. El autor pretende subrayar el valor de esa presencia y hacerlo constar en estas páginas. Ramón Candelas ha dedicado un esfuerzo increíble para conseguirlo. En las pp. 328-329, encontramos la descripción de la Ermita de San Vicente en la partida del Captivador.

Aquest llibre pretèn fer una anàlisi del corpus llegendari de Vicenç Ferrer a Mallorca, possant l’acent en els miracles que li sòn atribüits al llarg d’aquest període i els indrets on aquest es realitzaren. Quins són, quines carácteristiques presenten, en quin context es produeixen, com s’insereixen en la tradició oral i la iconografica, etc. La intenció es reseguir les passes del sant valencià a Mallorca punt per punt, establir els llocs on predicà, quina va ser la recepció del seu missatjge entre els mallorquins del segle XV i, sobretot, arreplegar i ordenar la petja llegendaria que ha perviscut en la memòria del poble. El més interessant ès, sens dubte, l’impacte de la seva personalitat i el fenomen de masses que eren les seves campanyes de predicació, les cuals exercien un gran poder de suggestió sobre la gent que l’escoltava, i anaven sempre seguides de conversacions i penediments multitudinaris. Sant Vicenç Ferrer aná a predicar a Mallorca el 1413. La seva fama de predicador capaç de conmoure les conciències s’havia estès a gran part d’Europa i el sol·licitaven de tot arreu. Des del primer moment la missió de Vicenç Ferrer a Mallorca revestí un caràcter extraordinari, per la gran quantitat de gent que congregava i per la fama de santedad que ja envoltava els fets i les paraules del dominicá valencià. Aquesta estada, que durá sis mesos, ha pervicut en la memòria del poble, transformada en llegenda i ha arribat fins s l’actualitat.

Recull de poemes i llegendes de la ciutat de Barcelona. En pp. 16-20 conté un poema dedicat a Sant Vicent Ferrer nomenant-lo Angel de la nostra terra

En esta obra se narra la vida del santo valenciano, destacando su grandísimo amor a su Patria Valencia y su Reino. También se recoge el texto del sermón predicado en la Santa Iglesia Metropolitana de Valencia el 29 de junio de 1755, en las fiestas del Centenario de la Canonización del Santo, por el Ilmo. valenciano D. José Climent, obispo que fue de Barcelona. Hay en el mismo una novena y gozos a San Vicente Ferrer, una misa para su festividad y acaba con textos seleccionados del tratado de la Vida Espiritual escrito en latín por el santo según su traducción al castellano por el P. F. Juan Gavastón, de la Orden de Predicadores e impreso en Valencia el año 1614.

Segons l’autor: <em>Els sobirans de la Corona d’Aragó eren reis d’Aragó i de València i Comtes de Barcelona, i cadascun d’aquests tres Estats consevaba acuradament la seua personalitat política i la seua llibertat d’acció, dins de les seus pròpies lleis però un esperit de germanor i solidaritat els unia a tots tres en el afer d’interes general i trascendent, independientment de tindre un sobirá comú, puix els tres Estats va pensar en aprofitar aquella avinentesa per a trencar els lligams de la secular unitat: ans al contrari, es varen comprometre a resoldre la greu qüestio succesòria conjuntament, amb acord i armonía, i a aceptar la resolució a que s’arribara en el Compromis de Casp, per tal de què la Comfederació no desapareguera. </em>En les pp. 148-157 destaca el paper deçisiu del Mestre Vicent Ferrer, tant en la solució de Casp com en el Cisma d’Occident.

En esta importantísima obra, se recoge la bibliografía más extensa y pormenorizada que, con carácter general se haya publicado sobre el Reino de Valencia. Esta selección bibliográfico-valentina, formada para respaldar lo que dice el texto, servirá para que el curioso lector tenga a mano un repertorio, cuya consulta pueda serle provechosa en algún momento. En las pp. 196-203 habla de San Vicente Ferrer, <em>gran en la terra i en el regne del cel. </em>También en las pp. 247-248 habla de los sermones del santo valenciano.

Teodoro Llorente y Olivares es una de las figuras más complejas y destacadas del Siglo XIX valenciano. Esta obra es la más ambiciosa de sus obras en prosa y, al mismo tiempo, una de las más destacadas que se han escrito sobre el Pais Valenciano. La obra apareció dentro de la colección España: Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia y mereció muchos elogios. Dijo de ella Marcelino Menéndez y Pelayo: <em>No hay sobre Valencia libro de conjunto más útil que éste, ni más galana y pintorescamente compuesto, ni que en menor espacio reuna mayor número de sabrosas noticias, depuradas por una investigación asidua y certera, que se disimula bajo la facilidad atractiva del estilo. Todo ello ha hecho de esta Valencia un auténtico clásico de la historiografía valenciana. </em>En las pp. 138-142 habla de la figura de San Vicente Ferrer en el Compromiso de Caspe. También en las pp. 444 - 446 cita el productivo viaje a Valencia del Santo el año 1410

Pequeños libritos o manuales con artículos sobre varios aspectos de la vida, predicación, milagros y acontecimientos históricos, a cargo de especialistas en la materia.

Se trata de un extracto del discurso pronunciado en la Real Academia de Cultura Valenciana el 10 de junio de 2012. Habla de la traducción que realizo el Fray Bonifacio Ferrer, hermano de San Vicente Ferrer, de la Vulgata latina, a su lengua valenciana -<em>...arromançada de lengua latina en la nostra valenciana, per lo molt reverent Micer Bonifaci Ferrer-.</em>

Aques llibre intenta ser una aproximació a l’estudi del teatre valenciá durant el període de l’estricta postguerra, és a dir, els anys quaranta i cinquanta. Entre els anys 1939-1945 hi hagué un primer moment de manifestacions escèniques en què només es permeteren unes poques obres sobretot en la línia piadosa i algunes en la festiva i en la cómica: es a dir, miracles, obretes falleres i alguns sainets breus, respectivament. En les pp.130-169, els autors presenten un gran treball sobre els miracles vicentins.

El llibre parla d’una celebració perduda. El dimecres de la Semana Santa biaixava el Rector de la Nucía, per fer un antic ritual de benedicció de totes les cases del Captivador i que tenía el nom de La Salpassa. Al Rector l’acompanyaven els xiquets cantat: <em>“Ous ací, ous allá, bones bastonades al sagristà. Ous ací, ous al ponedor, bones bastonades al senyor rector” </em>(p. 82)

El present llibre pretén parlar de les festes de xiquets, és a dir, de les celebracions festives en les quals participa la infancia d’una manera més o menys important i definitòria, encara que sempre siguen organitzades i supervisades per gent gran. En les pp. 136-141, parla de les festes de San Vicent Ferrer, patró de les terres valencianes, on partivipaven els xiquets en molts pobles de la nostra Comunitat Velanciana.