Título: Art i societat a la València medieval

Autor: Juan Vicente García Marsilla

El final de l’Edat Mitjana, l’epoca del gòtic, te en l’art valenciá una aureola d’espendor i opulencia que ha estat reforçada per les minories enyoradisses que sobre ella s’han projectat en moments posteriors a la recerca de la nostra identitat com a poble. En aquesta obra, l’autor fa un intent per comprender l’art, els artistes i els seus clients com a agents socials d’una època que, per la seua complexitat i importáncia, mereix ser analitzada com un paisatje humá, ple de matisos, que va donar a la posteritat un ric patrimoni del qual nosaltres som el hereus i custodis. El canvi de segles entre el XIV i el XV va veure també la preséncia a València de grans personatjes del clerglat que gaudien d’una gran ascendència sobre la societat valenciana, con Sant Vicent Ferrer (pp. 151-152). Alfons el Magnànim va potenciar els seus vincles amb la santedad, i a Nàpols que el Papa Calixt III va canonitzar a San Vicent Ferrer, ho celebrá amb un acte solemne, i un home molt proper a la cort, el bisbe de Palerm Pietro Ranzano, va escriure la primera biografía del sant. Poc després Ferrante, el fill natural del Magnànim que heretá Nàpols, li va construr la primera capella coneguda al monestir dominic de Sant Pere Mártir, per a la qual encarregá al famos pintor Collantonio un retaule. (pp. 243-244)

Edición: Ed. Afers. Catarroja-Barcelona. 2011. Col·leció recerca i pensament, núm. 62