Aportación del Dr. José Soler

La Colección Bibliográfica

Descarga en PDF

Colecció Bibliográfica Sant Vicent Ferrer del Captivador 7a Edició

La llengua dels valencians. 3ª edidió augmentada

La llengua dels valencians. 3ª edidió augmentada

261. La llengua dels valencians. 3ª edidió augmentada
Autor: M. Sanchis Guarner
En aquest llibret, escrit per als valencians de 1960, la llengua es considerada desde diferents punts de vista, peró prinipalment com un fet histórico-cultural congénit al seu País. El propósit no ès altre que despertar-los per la llengua autóctona aclarint-los-en les idees. Parla dels sermons de Sant Vicent Ferrer, escrits en llengua valenciana que es conserven en la Biblioteca de la Catedral de València (pp. 29 y 30). En la pp. 32, cita l'obra de Fra Gaspar Antist, Vida de San Vicente Ferrer, en la que parla de la llengua que predicava el sant. En pp. 134 cita un article de Nicolau Primitiu relatant l'historia del alfaquí Axmat Hannaxa, convertit per Sant Vicente Ferrer, que volgué aprende el valenciá a fí de propagar la seva nova fe amb la predicació. En pp. 147-148, cita l'obra de Ranzano, primera biografía de San Vicente Ferrer en l'any 1455 en la que afirma que Sant Vicent "sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus"" y després de citar l'obra de Miquel Pérez com la primera biografía del Sant en Valenciá, acaba diguent que ""es evidente que les predicacions de Sant Vicent Ferrer, contibuiren a reforçar el prestigi europeu de la llengua valenciana""."
Edición: Ed: Colleció Garbi. Valencia, 1967
Tirant lo Blanc (5 volúmenes)

Tirant lo Blanc (5 volúmenes)

262. Tirant lo Blanc (5 volúmenes)
Autor: Joanot Martorell i Martí Joan de Galba
Como acredita Antonio Ferrando Frances en su libro Sant Vicent Ferrer en la historiografía, la literatura, la hagiografía i l'espiritualitat el segle XV, [Ref: 13] la vida y obra de San Vicente Ferrer, aparece citada y comentada en numerosas obras literarias. En concreto en el Tirant se supone que Joanot Martorell pensaba en el santo cuando haciendo intervenir a un fraile, escribio en el capitulo 330 "Lo jurament que fèu lo rei Escariano a Tirant: ""frare de l'orde de la Mercé, qui era arribat en la ciutat de Tunis e vengut ab una nau de mercaderia per traure crestians"", el cual ""era natural d'Espanya la baixa, d'una ciutat qui és nomenada València"". Aquest frare, l'únic personatje valenciá de la novel·la, ajuda Tirant a batejar ""quaranta-quatre mília e tres-cents vint-e-set moros, qui foren en camí de salvació"". Más adelante (Capitulo 402) el citado fraile recibe el nombre de ""Joan Ferrer, qui era aquí llegat per lo Sant Pare e sabia molt bé parlar la llengua morisca, qui a suplicació de Tirant era vengut, e era gran mestre en la sacra teología, lo qual féu un sermó molt singular segons oireu"", si bien por una posible distracción de Martorell, ahora es ""natural de la ciutat de Lleida"""
Edición: Ed: Barcino. Barcelona, 1928
Diuini verbi preconis et ¯Pdicatoris ac sacrar¯u littera[rum]¯iter¯ptis [et] p[re]fessoris subtilissimi scti Vinc¯etij c¯ofessoris de Valencia ordinis fratr¯u¯pdicato[rum] aurei sermones fructuossisimi [et] omni t¯epore¯pdicabiles … / reuisi p[er] fratr¯e Petr¯u de tardito … eiusd¯e ordinis

Diuini verbi preconis et ¯Pdicatoris ac sacrar¯u littera[rum]¯iter¯ptis [et] p[re]fessoris subtilissimi scti Vinc¯etij c¯ofessoris de Valencia ordinis fratr¯u¯pdicato[rum] aurei sermones fructuossisimi [et] omni t¯epore¯pdicabiles … / reuisi p[er] fratr¯e Petr¯u de tardito … eiusd¯e ordinis

263. Diuini verbi preconis et ¯Pdicatoris ac sacrar¯u littera[rum]¯iter¯ptis [et] p[re]fessoris subtilissimi scti Vinc¯etij c¯ofessoris de Valencia ordinis fratr¯u¯pdicato[rum] aurei sermones fructuossisimi [et] omni t¯epore¯pdicabiles … / reuisi p[er] fratr¯e Petr¯u de tardito ... eiusd¯e ordinis
Autor: San Vicente Ferrer
COMPLETAR Escrito en latin Colección de sermones
Edición: Lugduni -Lyon- Francia. 1523
Colección de separatas de temas vicentinos. 30 volumenes

Colección de separatas de temas vicentinos. 30 volumenes

264. Colección de separatas de temas vicentinos. 30 volumenes
Autor: Alfonso Esponera Cerdan" Adolfo Robles Sierra"" Emilio Callado Estela"" Miguel Llop Catalá"" Juan Mengual Moll"""
Se trata de una colección de articulos que han formado parte de distintas publicaciones aparecidas en las dos ultimas decadas del siglo pasado y hasta el presente. Tratan muy diversos temas, todos relacionados con la vida, mensaje y predicaciones de San Vicente Ferrer.
Edición: Varias editoriales
Años y leguas

Años y leguas

265. Años y leguas
Autor: Gabriel Miró
(No San Vicente Ferrer)<br/>A través de un personaje inventado, Siguenza, el autor realiza un recorrido por las sierras de Aitana y su entrono en los años veinte del pasado siglo. Utiliza una prosa muy florida en la descripción de los paisajes, los habitantes de los pueblos y las emociones que estas tierras despiertan en el caminante.
Edición: Ed: Biblioteca Nueva. Madrid 1928
Colección de cuatro libros escolares utilizados en la Escuela del Captivador

Colección de cuatro libros escolares utilizados en la Escuela del Captivador

266. Colección de cuatro libros escolares utilizados en la Escuela del Captivador
(No San Vicente Ferrer)<br/>Enciclopedia cíclico-pedagógica. Grado preparatorio. Jose Dalmáu Cortes. Ed: Dalmáu Carles, Pla. Gerona-Madrid, 1936.<br/>Lecturas de oro. Colección de ejemplos, fábulas e historietas morales para niños. Ezequiel Solana. Ed: Magisterio Español. Madrid, 1933<br/>Grado Medio. M. Porcel y Riera. Ed: Tipografía de Bartolomé Rotger. Palma de Mallorca, 1913.<br/>Nuevo curso simultáneo de Estudios de Primera Enseñanza. Curso Elemental. Ed: Casa de María Inmaculada. Madrid, 1922<br/>
Libro de cuentas de la almazara de l’amo Roc, de los años 1905 a 1907. (4 volúmenes)

Libro de cuentas de la almazara de l’amo Roc, de los años 1905 a 1907. (4 volúmenes)

267. Libro de cuentas de la almazara de l'amo Roc, de los años 1905 a 1907. (4 volúmenes)
(No San Vicente Ferrer)<br/>La almazara de Roque Devesa Ferrando (l'amo Roc) todavía existe. Está en lo que fue el caserio llamado El Devesa (actualmente conocido como El Bloque) a muy pocos metros de la ermita de Sant Vicent. La familia Devesa fue la gran benefactora de la ermita hasta el fallecimiento de Roque Devesa Ferrando que pasó el testigo a la familia El Moreno.<br/>Esta almazara fué muy importante y en estas páginas encontramos relacionados los habitantes del Captivador y Carbonera que acudian allí con sus aceitunas para molturarlas. La importancia de esta alamazar está demostrada porque también acudian labradores de l'Alfas del Pi y hasta de Altea. Aparte de las relaciones de labradores con nombre y apellidos encontramos términos ya desaparecidos como "esportinadas"", ""piñol"", e incluso medidas de peso como ""quintal"". Un maravilloso libro de cuentas"
Obra completa 1. 4ª edició

Obra completa 1. 4ª edició

268. Obra completa 1. 4ª edició
Autor: Vicent Andrés Estelles
El poeta de Burjasot s'ha convertit en unafigura literaria de primer nivell en el nostre panorama actual. En aquest volum, pp. 89-90, li dedica una entrayable poesía a Sant Vicent Ferrer en un moment molt difìcil de la vida: la seua dona es malalta al llit fa molt díes pregant-li: "Deixa'm, així, dempeus: açò, només, et pregue"" per acabar diguent: ""He de dir que tú ets un gran valenciá i el teu nom com la pedra que cau, de sobte, en l'aigua"""
Edición: Ed: Eliseu Climent. Serie "la unitat""., núm. 9"

San Vicente Ferrer y la Casa Real de Aragón (Documentacion conservada en el archivo Real de Barcelona)

269. San Vicente Ferrer y la Casa Real de Aragón (Documentacion conservada en el archivo Real de Barcelona)
Autor: J. Ernesto Martinez Ferrando
La finalidad del presente diplomatario es ofrecer el conjunto de documentos que contine el Archivo de la Corona de Aragón referente a la relación que mantuvo es Santo con la Casa Real, transcritos enteramente y acompañados de las signaturas actuales, a veces distintas de las que fueron adudicas por los biógrafos, como más fáciles para la investigación. En este trabajo impresionante figuran todas las cartas y disposiciones reales publicadas por los historiadores a partir de Diago, habiendose añadido bastantes piezas que se omitieron y que han aparecido posteriomente tras una búsqueda metódica. Buen número de los documentos del presente diplomatario no se encuentra consignado en los índices manuscritos que utiliza el público y, por ello, han alcanzado menor difusión, o han permanecido inéditos. El autor, Director del Archivo de la Corona de Aragón, cuenta con la colaboración de Francisca Solsona Climent, del Cuerpo Facultativo de Archivos"";Ed: Balmesiana (Biblioteca Balmes) Escuela de Estudios Medievales. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Publicaciones de la Sección de Barcelona nº 16. Barcelona, 1955. (Separata de los ""Analecta sacra Tarraconensia"", Vol. XXVI)"
Edición: 1
El bateig de San Visent. Fet históric en un acte i en vers

El bateig de San Visent. Fet históric en un acte i en vers

270. El bateig de San Visent. Fet históric en un acte i en vers
Autor: P. Salvador Calvo de les Escoles-Píes
Se trata del texto de una representacion teatral escrita en verso.La trama esta extractada del capítulo tercero de la Historia de San Visent, excrita por el capellan D. Chusep Sanchis Sivera, publicada en Valencia el año anterior de esta edición. Fue representada por primera vez, en el altar de la calle del Mar, en los dias 25 y 26 de Abril de 1897.
Edición: Ed: Imprenta de M. Alufre. Valensia. 1897
Sermones sancti Vicent fratis ordinis predicatorum de tempore Pars hyemalis noviter correcta

Sermones sancti Vicent fratis ordinis predicatorum de tempore Pars hyemalis noviter correcta

271. Sermones sancti Vicent fratis ordinis predicatorum de tempore Pars hyemalis noviter correcta
Autor: Sant Vicent Ferrer
Obra con portada de viñetas característica de los principios del siglo XVI. Comienza el tecto con la tabla alfabética que ocupa 10 folios. Destacan las letras capitulares repartidas por el tecto realizado a doble columna
Edición: Sin indicación de imprenta. 1509
Sermonum Sancti Vincentij Pars aftualis, que quiden De Tempore appellari frequétius confueuit. Cui nuper accefferunt Index copiofifsimus, pluraçlalia Chiriftiano homine dignifima, act aceuratiora iamnunc reddira

Sermonum Sancti Vincentij Pars aftualis, que quiden De Tempore appellari frequétius confueuit. Cui nuper accefferunt Index copiofifsimus, pluraçlalia Chiriftiano homine dignifima, act aceuratiora iamnunc reddira

272. Sermonum Sancti Vincentij Pars aftualis, que quiden De Tempore appellari frequétius confueuit. Cui nuper accefferunt Index copiofifsimus, pluraçlalia Chiriftiano homine dignifima, act aceuratiora iamnunc reddira
Autor: Sant Vicente Ferrer
Reproducción facsimil de un sermonario clasico. Letra gótica en latín y texto a doble columna.
Edición: Edicion facsimil: Sin indicación de editorial Original: Sin indicación de imprenta. 1539
La Biblia de San Vicente Ferrer (Códice manuscrito del siblo XIII)

La Biblia de San Vicente Ferrer (Códice manuscrito del siblo XIII)

273. La Biblia de San Vicente Ferrer (Códice manuscrito del siblo XIII)
Autor: Introducción, edición y notas a cargo de Francisco M. Gimeno Blay, Universitat de València. Traducción al castellano: Daniel Gozalbo Gimeno. Colaboración: Rebeca Sánchez Romero
Edición: Tomo I: Edición facsímil del códice 304, conservado en la Catedral de Valencia.Tomo II: Transcripción, historia del manuscrito y estudio del mismo. Ed: Scriptorium. Valencia, 1993
Anales de la Corona de Aragón. Tomo Quinto. Libros X, XI y XII.

Anales de la Corona de Aragón. Tomo Quinto. Libros X, XI y XII.

274. Anales de la Corona de Aragón. Tomo Quinto. Libros X, XI y XII.
Autor: Jerónimo Zurita
El Reino de Valencia, está vinculado históricamente a la Corona de Aragón. En esta magna obra, el autor recoge la gran aportación de Fray Vicente Ferrer en acontecimientos históricos importantes como el Compromiso de Caspe, así como para concertar tan diferentes voluntades y pareceres <em>en tanta contradicción y contienda, de que se tenía que habian de venir a rompimiento de guerra.</em> Recoge igualmente el papel del santo valenciano en la solución al Cisma de Occidente y dedica un capítulo a su fallecimiento, llamándolo<em> santo varón, que resplandecía entre todos como lucero de la critiandad en los reinos y provincias del occidente y en toda la Iglesia Católica.</em> (pp. 130, 219, 221, 269, 273, 454, 519 y 520).
Edición: Ed. Angel Canellas Lopez. Institución Fernando el Católico (C.S.I.C.). Zaragoza, 1980
De l’Edat Mitjana. Obres Completes. Vol. I

De l’Edat Mitjana. Obres Completes. Vol. I

275. De l’Edat Mitjana. Obres Completes. Vol. I
Autor: Miguel Batllori
El pare Batllori es un gran recercador de les biblioteques i arxius d’Europa i América. En aquest volum, dedica el capitul 4 al pensament, cultura i història al Pais Valenciá durant l’Edat Mitjana. Escriu dels sermons de San Vicent: <em>alguns sermons de fra Vicent són un testimoniatge incomparable de la llengua parlada a València.</em> Els seus sermons llatins son una font, encara no del tot explotada, de la mentalitat religiosa col·lectiva de la cristiandat occidental durant els greus anys del cisma (pp. 89-93). En les pp. 115-142, recull la pervivència popular de Sant Vicent Ferrer a Agullent. De la celebració del V Centenari de la Canonització del Sant, parla en les pp. 320-323. En l’edició d’aquesta obra completa col·laboren la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, el Departament de Cultura de la Generalitat de Calatunya, i la Consellería de Cultura del Govern Balear
Edición: Ed. Tres i Quatre. Biblioteca d’estudis i investigacións. Núm. 18. Valencia, 1993
Reseña histórica de los pueblos de La Marina. Segons un original de 1880.

Reseña histórica de los pueblos de La Marina. Segons un original de 1880.

276. Reseña histórica de los pueblos de La Marina. Segons un original de 1880.
Autor: Pedro María Orts Berdín
Pedro María Orts Berdín va ser un dels primers estudiosos de la história y la societat de la comarca de la Marina Baixa. Aquesta obra, que data del 1880, es una peça fonamental de la historiografía de la Marina Baixa, i es pot considerar el punt de partida dels estudis continuats pel seu nét Pere M. Orts i Bosch -qui dedica unes paraules de presentació- i de l’escola que l’ha seguit. Inclou articles de Agustí Galiana, Albert Alcaraz i César Evangelio.
Edición: Ed. Associació d’Estudis de la Marina Baixa. Coordinació, edició i notes a cura d’Agustí Galiana. Sella, 2014
Un mon per a infants (Primer llibre de lectura)

Un mon per a infants (Primer llibre de lectura)

277. Un mon per a infants (Primer llibre de lectura)
Autor: Selecció de textos: Joan Fuster - Il·lustracions: Andreu Alfaro
Es un llibre per a infants. Com diu Fuster:<em> Ha estat fet aposta per a vosaltres.</em> Conté pagines de grans escriptors, adaptades perquè le pugeu entendre amb facilitat, i pàgines d’altres escriptors que no son tan grans, però que les han escrites amb tota l’ilusió de què son capaços pensant en la vostra atenció. Hi ha versos, contes deliciosos, explicacions sobre moltes coses. I tot us ho presentem en la vostra mateixa llengua, en la llengua de cada dia y del nostre poble. Jo estic segur que us agradará de llegir-lo, i se que m’hen de traure un bon profit. Quan hauren crescut, i seren ja homens drets i fets, encara recordaren aquesta lectura. En pp. 13-16, hi ha un texto de Sant Vicent Ferrer<em> L’avariciós i l’envejós</em>
Edición: Edició Facsímil de l’Ajuntament de Sueca. Regidoria de Cultura i Publicacions 2007 <br/> Original: Succesor de Vives Mora. Valéncia 1959
Rondalles valencianes

Rondalles valencianes

278. Rondalles valencianes
Autor: Enric Valor
Enric Valor es autor d’una nombrosa producció literària, dins la qual ocupen un lloc especial aquestes Rondalles valencianes. Sense elles no hauria estat possible gaudir d’una bona part de les històries que la pervivència oral havia integrat en la nostra memòria col-lectiva. Enric Valor ha sabut posar-les per escrit amb una riquesa de llenguatge i una qualitat narrativa incomparables. En les pp. 99-125, trobem la llegenda del patge saguntí on el personat-ge protagonista es San Vicent Ferrer
Edición: Edicions del Bullent. Vol. I. 20ª edició. València, 2013
Llegendes del sud

Llegendes del sud

279. Llegendes del sud
Autor: Joan Borja
Aquesta obra ha estat guanyadora del 6è Premi Bernat Capó. Llegendes del sud es un viatje pels espais llegendaris de la geografía valenciana: un viatje circular que comença i acaba a la mar de Dènia i Xàbia i que proposa, més enllà del recorregut físic, una travessia emocional cap a la imaginació popular dels valencians. En aquest viatge, com no, apareix el Pare Sant Vicent Ferrer a Murla, Xábia, Xaló, Teulada i molts altres pobles de la geografia valenciana
Edición: Edicions del Bullent. Picanya, 2005
Llegendes de la ciutat de València

Llegendes de la ciutat de València

280. Llegendes de la ciutat de València
Autor: Victor Labrado
Aquest llibre proposa un itinerari pels llocs de la memória mes incerta. Anant pels carrers de la ciutat vella, entre arquitectures il·lustres i carrerons amables o desolats, la paraula convoca les presències més diverses. Natures ambigües, monstres reals, fets inexplicables, les pors, figures somrients que guaiten un instant i s’esquiven, en un girar d’ulls, per a l’observador atent. Es la València ignorada de les ombres. Una ciutat de paraules, que dura i que sura arrapantse al temps. I clar, apareix el Pare Vicent en les pp. 48, 76, 78 i 84
Edición: Ed. Publicacions de l’Abadía de Montserrat. 2ª edició. Barcelona, 2014